📁 Veure tots

Xeic! – Emocions

Lletra: Miro atràs i veig aquells carrers tan plens de gent, jugant a qualsevol cosa sense preocupa’ns per res. Les mares tranquil·les cridaven: tots a dinar! I
a la tarde hi tornàvem, allò sí que era jugar. Un portal per porteria, dos arbres a l’altre extrem, una pilota pinxada i als dos equips molta gent. No hi havia cap frontera, no hi havia discussions, com més n’erem més xalàvem quan xutàvem il·lusions. Il·lusions, acumulant il·lusions. Sensacions que ens feien créixer amb passió. Quan del carrer mos cansàvem anàvem a córrer món, les muntanyes eren nostres, així com tots los racons. Construíem grans cabanyes, construíem llibertat, no teníem molts recursos, però sí felicitat. Per vehicle, bicicleta, i quan no els nostres talons, saltant marges, pujant pedres, tot recollint emocions. Emocions, acumulant emocions. Sensacions que ens feien créixer amb passió.