«Doncs, senyors, això era… —¡Un rei! —diran de seguida els meus petits lectors. Doncs no. Això era un tros de fusta, un tronc d’aquests amb els què a l’hivern s’encenen les estufes i xemeneies per escalfar les habitacions. El cas és que aquest tronc va anar a parar cert dia al taller d’un vell fuster. El fuster va agafar la destral per començar a treure-li l’escorça i desbastar-lo, però quan anava a fer el primer cop, va sentir una veueta molt fina, molt fina, que deia amb accent suplicant: —No! No em piquis fort! […]» http://www.vullescriure.cat/escriu_crida_107.html