VullEscriure – Crida 105 – L’aneguet lleig (Hans Christian Andersen)

«El camp era aleshores un bé de Déu. Corria l’estiu. El blat era daurat, i les civades encara eren verdes. A l’indret més assolellat hi havia una casa vella, voltada d’uns fossats que s’endinsaven força, a on grans fulles de repalassa brollaven de les parets de la casa fins arran mateix de l’aigua. Arrecerada entre les fulles, hi havia una ànega asseguda damunt del seu niu. […]» http://www.vullescriure.cat/escriu_crida_105.html

Related Posts

Leave a Reply

Your email address will not be published.