Vita Cristi, d’Isabel de Villena (1430), és la primera obra femenista de la nostra història

Isabel de Villena, monja clarissa i abadessa trinitària, seria una destacadíssima personalitat del món cultural de la seva època. Nascuda a València cap-i-casal l’any 1430, seria la primera escriptora en llengua catalana que aconseguiria publicar la seva obra. Vita Cristi, editada pòstumament l’any 1497 per l’impressor Llop de la Roca -de València-, és considerada la primera obra proto-femenista de la nostra literatura i la nostra història. Isabel es va criar en un ambient ric i culte, formava part d’una branca menor dels Trastàmara, els comtes-reis de la corona catalano-aragonesa des del 1412. Als quatre anys va quedar òrfena i va ser adoptada i educada per la seva cosina gran, reina Maria, esposa d’Alfons el Magnànim. L’any 1445 als quinze anys d’edat, ingressava al monestir de les Trinitàries, a València cap-i-casal. Allà hi va ser tota la vida, com a novícia, com a monja, i com a abadessa. El monestir de les Trinitàries es va convertir en un gran focus de difusió d’idees i també, en un quadrilàter literari. Hi van coincidir Jaume Roig, el metge de la comunitat religiosa, que va ser l’autor de l’Espill o Llibre de les dones, l’obra més misògina de la literatura del segle d’or valencià, i Isabel de Villena, que a Vita Cristi (“La Vida de Jesucrist”), eleva les dones (la Mare de Deu, Maria Magdalena), a la categoria de veritables protagonistes de la seva obra. L’obra d’Isabel de Villena és la plasmació de la seva ideologia. No tan sols sublima les virtuts femenines, sinó que desmunta els arguments dels misògins. Si els misògins afirmen que la dona es voluble, Isabel fa volubles els homes i fermes les dones. Si els misògins relacionen la dona amb el dimoni, Isabel aporta una llista de dones honestes. Si els misògins insisteixen en la naturalesa masculina de Deu, Isabel assenyala la predilecció de Jesús pel gènere femení. Isabel va posar el fonament del que, segles més tard, seria el moviment feminista internacional. La seva obra seria apreciada per les dones més formades intelectualment de la seva època. Va ser llegida, en català, per Caterina d’Aragó, primera esposa d’Enric VIII d’Anglaterra, per Isabel de Requesens, virreina de Nàpols i per Beatriu de Chiaromonte, reina d’Hongria. I va ser molt celebrada per Joan Lluís Vives, figura senyera de l’humanisme europeu.