Si es pogués definir un perfil de víctima i un de maltractador seria molt menys complicat veure i detectar els casos de violència. Però, com diu l’Eva, no és així. “No hi ha un únic perfil, però sí que hi ha uns trets comuns. Per exemple, en el cas de les víctimes, són les pors, la sensació i el sentiment de culpa, la vergonya, la sensació d’ambivalència si es tracta de la seva parella… no només ens hem de fixar en si té lesions físiques o no”. De fet, per a l’Eva la pregunta no és com podem detectar la violència masclista, sinó com podem crear un espai segur dins l’empresa on tothom pugui expressar el que li passa i se’l creguin, sense judicis ni qüestionaments.
També cal tenir en compte l’entorn en el qual es desenvolupa. No cal que sigui en l’entorn familiar o íntim, sinó que, com hem vist, en altres entorns com el laboral també són molt freqüents. Sobre això, la incorporació de la psicòloga és un primer pas important. “S’hi està posant fil a l’agulla, però segueix sent molt visible en aspectes com la bretxa salarial, l’assetjament sexual… El meu perfil vol demostrar que la institució està al costat de les víctimes, fent-los un acompanyament a part del que puguin tenir en un pla més personal”.