Sons relaxants de la Natura: El Salt de la Dona d’Aigua – Soroll blanc

Gaudeix del relaxant i màgic so de d’una cascada.
La cascada del Salt de la Dona d’Aigua pot semblar petita, però t’asseguro que és ben potent i porta una bona quantitat d’aigua que corre avall fins a trobar-se amb la Riera d’Arbúcies.

En aquest indret amagat del Montseny, a Arbúcies, trobarem un lloc fresc ple de pau i tranquil·litat on deixar-nos emportar pel so de l’aigua.

Et recomano uns bons auriculars o un bon equipament per tal de percebre correctament el so ambient. El so d’aquest salt, a més, està molt a prop del soroll blanc, “soroll” que pot ajudar-te a dormir i a relaxar-te.

Si tens tinnitus / acufens confio en que aquest vídeo t’ajudi a passar una bona estona de desconnexió.

Si veus aquest vídeo des d’un ordinador, pots fer clic amb el botó dret i escollir l’opció de “bucle” i et farà companyia tota l’estona que vulguis.

Si t’ha agradat, si us plau, subscriu-te al nostre canal! 😊❤🙏
Jordi Benítez
http://www.bolstibetans.cat
http://www.ioganidra.cat
http://masajedesonido.com (castellano)

Instagram i Twitter:
@BolsTibetans
@IogaNidra

Vols conèixer la llegenda que dona nom a aquest indret? Aquí la tens!

“Es conta que l’hereu de can Blanch, mentre feia la migdiada sota l’ombra d’una alzina senti una dolça veu que suaument entonava unes cançons; l’home es dirigí cap on venia la veu i allà, sota el gorg es trobà una dona d’aigua de la qual de seguida en queda enamorat per la seva bellesa. Després d’unes quantes jornades de súpliques i declaracions amoroses, la noia i el xicot es varen casar, prometent ell que no l’hi recordaria mai els seus orígens a ella. Passaren els anys i tingueren fills, però un dia, en apropar-se una tempesta la dona va fer segar la collita perquè no es perdés, però la tempesta mai va arribar, l’home ple d’ira en veure que la collita s’havia segat abans d’hora, va anar cap a la dona dient-li: “Dona d’aigua havies de ser”. Arran d’aquestes paraules, la dona va desaparèixer per sempre mes. Diuen que es va llençar al gorg d’on venia.
L’home i el mas es varen arruïnar progressivament, però els fills deien que cada dia al matí la mare els anava a pentinar i es trobaven unes perles sobre el llit. Eren les llàgrimes de la seva mare, gràcies a les que varen poder remuntar el mas i tornar a fer fortuna. Diuen que el salt és la cabellera de la dona d’aigua”

Related Posts

Leave a Reply

Your email address will not be published.