Simfonies (live) – Sergi Botswanas

Música: Guitarra i veus: Sergi Arnau Producció tècnica: Guillem Ventura Sergi Botswanas 2017 ©℗ I moviment (generació perduda) Sóc una taca en el present Un silenci al firmament Una estrella que no brilla perquè s’ha cansat del temps. El meu somriure és la mort, de l’amor que només crema Quan ja s’ha apagat el foc. Avui he somiat que oblidava el teu nom, Que perdia totes les coses excepte la meva sort Vull que la vida em sigui digne, Poder trobar el meu lloc. Poder marxar i dir adéu, sense sentir-me sol Saber que en la derrota mai he perdut la por, De cada victòria m’enduré el millor Per poder pintar a la mort un somriure de colors. Volant cantaré i cantant volaré (que la meva terra t’enyora) Cartes des del nord, Volen cap el port, Barcelona mitja vida, Ara només un record. Sota un cèl ben fosc, Ja no sé qui sóc. Mentre el fred em contamina, Tots els teus records. En el gel de la distància, Una mirada mata, El batec de la revolució, Més que pensar-ho, ho visc, No hi ha una sola causa, Per veure les vies, I no voler-se tirar al buit. I volant cantaré i cantant volaré (que la meva terra t’enyora)! II moviment (niu de cendra) Hauria de ploure un niu de cendra al meu voltant Pintar de nit, tots els teus records Plouen gavines, amb els ulls ensangonats Escorpins rabiosos, de les escletxes del meu cor. Totes les coses importants de debò, Es queden ben adins, embrutant el meu cos Totes les coses que et feien il·lusió, Les he posat a un pou i li he clavat foc de… RÀBIA! És tard, és tard, no sé on sóc. I el temps, el temps, no sap qui és. Ha perdut la noció de saber esperar el moment. Ha perdut la il·lusió de saber gaudir l’instant. Totes les coses importants de debò, Es queden ben adins, embrutant el meu cos Totes les coses que et feien il·lusió, Les he posat a un pou i li he clavat foc de… RÀBIA! III moviment (Comiat) He conegut el silenci, Del no res en l’horitzó. He buscat la manera, D’atemptar contra la por. He fet veure que res no em passa. Que ja