Retransmissió en directe de la sessió plenària de la Jornada “Agrupaments a l’aula i tutorització individual: serveixen per millorar els
aprenentatges de l’alumnat?”Amb Frederic Udina, president de l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques; Mònica Nadal, directora de recerca de la Fundació Jaume Bofill; Robert Slavin, Robert E. Slavin, director del Center for Research and Reform in Education, Johns Hopkins University; Gerard Ferrer, recercador de la Fundació Agnelli (Itàlia) i del Grup Interdisciplinar de Polítiques Educatives (Universitat de Barcelona); Miquel Àngel Alegre, analista d’Ivàlua.
El debat es va poder seguir en directe per streaming a través de
http://www.fbofill.cat/ i també via Twitter a través de @FundacioBofill i @Ivalua_Cat amb el hashtag #EduEvidències.
Més informació:
http://www.fbofill.cat/agenda/agrupaments-laula-i-tutoritzacio-individual-serveixen-millorar-els-aprenentatges-de-lalumnat http://www.fbofill.cat/que-funciona-en-educacio-evidencies-la-millora-educativa
L’atenció a la diversitat de l’alumnat és part essencial dels processos d’aprenentatge que tenen lloc a escoles i instituts. Nens i nenes, nois i noies amb habilitats diverses, interessos, motivacions i expectatives diferents; però també alumnes amb recursos econòmics i educatius desiguals, de procedències diferents, amb discapacitats o determinats dèficits cognitius, entre altres. Tots ells són a l’aula i tots ells han de trobar a l’escola un espai d’aprenentatge i d’oportunitats.
Al llarg dels anys, administració, centres educatius i professorats i tercer sector han desenvolupat una àmplia gama d’estratègies i programes d’atenció a aquesta diversitat. Es pot gestionar, per exemple, fent agrupaments a les aules seguint criteris de diferenciació (iguals amb iguals) o d’heterogeneïtat (barreja de diversos). També els programes de tutorització o acompanyament individual són modalitats d’atenció a la diversitat de l’alumnat. A Catalunya tenim, per exemple, tutories compensatòries, programes de mentoria educativa o tutories entre iguals.
Ara bé, què sabem sobre l’efectivitat d’aquestes estratègies i pràctiques? La jornada es va centrar en aquests i altres interrogants, des de la perspectiva “què funciona”, cercant respostes basades en evidències rigoroses:
– Quines estratègies i pràctiques d’atenció a la diversitat de l’alumnat funcionen millor i per a quins objectius i col·lectius? Quina és la millor manera d’agrupar l’alumnat a les aules? Els beneficis esperats es distribueixen equitativament entre tots els alumnes? Què sabem de l’eficàcia dels programes d’acompanyament individual?
– Quins impactes poden tenir sobre els diferents col·lectius d’alumnes que es troben a l’escola, i, en particular, sobre l’alumnat més vulnerable?
– Com orientem les pràctiques d’atenció a la diversitat de l’alumnat a les evidències per millorar els seus aprenentatges? Com podem potenciar els factors d’èxit de cada pràctica i estendre’n la seva aplicació a Catalunya? Quin paper juga l’administració local? I el Tercer Sector? I l’escola?
Programa de la sessió plenària:
9. h – 09.30 h. Sessió d’obertura
-Frederic Udina, president de l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques
-Mònica Nadal, directora de recerca de la Fundació Jaume Bofill
9.30 h – 11.15 h. Què funciona en educació: Evidències per a la millora educativa
Moderadora: Mònica Nadal (Fundació Jaume Bofill)
Ponència central: Què funciona en educació: una revolució tranquil·la
– Robert E. Slavin, director del Center for Research and Reform in Education, Johns Hopkins University
Evidències per a la millora de l’aprenentatge de l’alumnat
Quines estratègies d’agrupament milloren els resultats de l’alumnat?
– Gerard Ferrer, recercador de la Fundació Agnelli (Itàlia) i del Grup Interdisciplinar de Polítiques Educatives (Universitat de Barcelona)
Els programes de tutorització individual milloren els aprenentatges de l’alumnat desafavorit?
– Miquel Àngel Alegre, analista d’Ivàlua
11.15 – 11.45 h. Pausa-cafè
La Fundació Jaume Bofill va col·laborar amb Ivàlua per a la realització d’aquesta jornada i el projecte ‘Què funciona en educació?’