Com sempre, a pocs dies de començar les festes de Nadal us fem algunes recomanacions literàries. I la cosa, aquest any, en general va d’assaig. L’Èric ens parla de ‘El sueño de los mártires’, de Dardo Scavino (Premi Anagrama d’assaig), sobre l’auge del fanatisme i el gihadisme; també de ‘Creadores de hits’, de Derek Thompson (Capitán Swing), sobre com es fan els grans èxits en música, cinema o literatura; i del curiós ‘Kruschev se cabrea’, de Peter Carlson (Antonio Machado libros), sobre el viatge de Nixon a Rússia i la visita de Kruschev als Estats Units, ple d’anècdotes reals.
D’assaig passem a novel·la. La Paula, com fa habitualment, ens recomana una lectura relacionada amb l’art: ‘La luz negra’, segona novel·la de María Gainza (Anagrama), sobre falsificadors d’obres artístiques. I finalment, la Judit ens convida a gaudir de les memòries de Stephen King amb ‘Escriure. Memòries d’un ofici’, traduït per Martí Sales (L’Altra Editorial).
En parlem quan passeu per Documenta. Bones festes!
Transcripció del vídeo:
Èric: Hola! Jo, per a aquest Nadal, la primera recomanació que us vull fer —dels tres assajos que tinc llegits en els últims dies— és ‘El sueño de los mártires’. És un llibre colpidor, potser una mica trampós en algunes coses que fa, però l’important del llibre és que t’explica aquesta guerra actual on estem, on som atacats per terroristes sota el nom de l’Islam, d’on ve, l’origen, propostes que fa ell per esclarir per què passa, per què hi ha gent que es converteix… I et situa perquè tu vagis decidint, vagis interioritzant la idea d’aquesta guerra moderna en la qual hi som sense adonar-nos-en, a vegades, fins que ens esclata a la porta o ens arriben notícies de molt lluny. No sé si és regalable, però és de molt bona lectura.
Paula: Doncs, bé, jo aquest Nadal us recomano ‘La luz negra’, la segona novel•la de la María Gainza. Durant tota la seva vida, ha estat crítica d’art, i es veu molt aquesta influència en les dues novel•les, que estan repletes de referències del món de la història de l’art. En aquest cas, la novel•la tracta sobre falsificadors de pintures. La protagonista també és una crítica d’art que s’obsessiona amb una falsificadora i tot el llibre és una recerca d’aquesta falsificadora, però en realitat veiem que és una excusa i que és una recerca sobre sí mateixa. Si us agrada l’art us recomano molt aquesta novel•la.
E: Segon assaig: ‘Creadores de hits’. Per què? Doncs perquè ens explica com es fan els grans hits. Ja ho diu el títol, no enganya. Hi surt un disc, però no només parla de música, sinó també de cinema, de literatura… És a dir, com un de molts es converteix en un súper vendes. I entra en psicologia, entra en història, en les oportunitat que algunes vegades es donen i d’altres no… I ja només quan comença explicant la història de la cançó d’anar a dormir —la nana de Brahms, que al segle XIX es fa un mega hit que arriba arreu del món occidental i més enllà— ja fa que aquesta manera d’explicar que té l’autor et vagi fen-te interessar en una cosa que, en principi, és fortuïta, però que ell diu que no, que hi ha unes lleis i unes normes que forcen i creen aquests hits. I que molts es queden pel camí perquè no es donen les circumstàncies.
Judit: Jo us vull recomanar ‘Escriure. Memòries d’un ofici’. Si us agrada Stephen King, el terror, les biografies o escriure us heu de llegir aquest llibre, és fantàstic. King explica tota la seva vida i les seves misèries i parla sobre l’ofici d’escriptor, com escriure, els seus trucs, molts consells, com tractar amb els editors, com tractar amb el públic, com sentir-se bé com a escriptor —perquè ell és un escriptor de best-sellers i no oblidem que, a vegades, els escriptors de best-sellers són menystinguts en l’ofici d’escriure. Us el recomano molt. Traducció de Martí Sales.
E: I la meva tercera recomanació, el meu tercer assaig per a aquest Nadal, és ‘Kruschev se cabrea’, amb aquest títol i aquesta portada, que sembla d’una pel•lícula. Escrit per Peter Carlson (Antonio Machado libros). M’ho he passat molt bé, he rigut molt. És un llibre que relata el viatge de Nixon a Rússia i la visita de Kruschev als Estats Units, i clar, està ple d’anècdotes. És un llibre històric, relata coses que han passat. Per què es cabreja Kruschev? Perquè vol anar a Disneylàndia i no el deixen! L’home més important de la Unió Soviètica té un desig i no el pot complir. I es cabreja. Però és que passen moltes més coses! Les seves visites a la senyora Roosevelt, el que li passa al Waldorf-Astoria de Nova York o com li regala a Eisenhower una rèplica de la nau que acaben d’enviar a l’espai quan els americans han fracassat tres vegades… És com un guió de Billy Wilder, com ‘Un, dos, tres’ (1961). Allò que passava a Berlín, doncs amb Kruschev. El podeu regalar tranquil•lament, no és un llibre dens, és molt amè i la veritat és que riureu molt amb lo bèstia que era aquest home, que era un dictador i un assassí, però “ahí está”. Recomanat!