Sense descans ni pietat. Van a saco, que dirien els castellans. El català és el gran trofeu de caça major de l’espanyolisme, perquè destruint l’idioma esclafen també la identitat, la cultura, el país. Catalunya, vaja. La guerra, o millor dit, la invasió lingüística salvatge i violenta, està fent estralls. No és pas nova, ni molt menys: porten segles practicant-la, atacant, menystenint, prohibint… Però en ple segle XXI, amb el govern més progressista de la història manant a la Moncloa amb el suport parlamentari d’un partit independentista com Esquerra Republicana, la virulència és encara més cruel i més mortífera. El català no és que estigui a la UCI, és que alguns ja li han comprat el taüt, els claus i la làpida. Tot i que no caldria, perquè amb llançar-lo al mar l’espanyolisme ja en tindria prou.