Muriel Casals, políticament, culturalment, i socialment, la dona més rellevant del segle XXI català

Muriel Casals i Couturier, nascuda a Avinyó –a la Provença- el 1945, ha estat una de les personalitats més destacades de la història recent de Catalunya i molt probablement la dona políticament, culturalment, i socialment més rellevant del segle XXI català. Muriel Casals va ser la primera dona que va assumir la presidència d’Omnium Cultural, l’any 2010, i va ser fins a la seva prematura i inesperada mort, l’any 2015, la cara visible del moviment independentista català. Parlar de Muriel Casals equival a relatar el viatge històric de la nació catalana des dels darrers anys de la dictadura franquista, fins a la consolidació del moviment independentista, passant per les etapes de la recuperació de l’autogovern i de les llibertats. Muriel Casals sempre va estar compromesa amb els grans moviments de país que advocaven per la restauració nacional catalana i la plenitud de Catalunya. Quan Muriel Casals va assumir la presidència d’Omnium Cultural l’any 2010, ja venia d’una llarga trajectòria professional, social i institucional. Havia estat professora d’Història Econòmica i vicerectora de Relacions Internacionals i Cooperació de la Universitat Autònoma de Barcelona i havia estat la seva representant a la xarxa Lluís Vives, que agrupa totes les universitats dels Països Catalans. Però l’autèntica mesura de la seva dimensió política i institucional la donaria a partir del moment en què, com a presidenta d’Omnium Cultural, es va convertir en un dels principals actius del moviment independentista català. El 2010, Omnium Cultural, sota la seva direcció, organitzava la multitudinària manifestació, que es celebraria amb el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”, que donava el tret de sortida al procés independentista català. L’any 2015, va ser elegida diputada al Parlament de Catalunya per la llista de la coalició independentista Junts pel Sí i des de la presidència de la comissió d’estudi del procés constituent, va personificar la tossuderia i la determinació del poble català en la persecució dels seus objectius nacionals. Quan el tribunal constitucional espanyol maniobrava per anul·lar aquesta comissió, Muriel Casals va declarar “Continuarem amb els treballs de la comissió, és clar que sí”.