Martina Castells, la primera dona que exerciria com a metgessa de la península Ibèrica

Martina Castells i Ballespí, seria la primera dona que es doctoraria en medicina i la primera dona que exerciria com a metgessa de la història peninsular. Nascuda a Lleida l’any 1852, trenta anys després es doctorava a la universitat de Barcelona amb la tesi “Educación física, moral e intelectual que debe darse a la mujer para que contribuya en grado máximo a la perfección y a la dicha de la humanidad”. El cas de Martina Castells, seria la reunió de la tradició familiar, la vocació personal, i l’ambició de superació. Martina era filla, néta, i besnéta de metges. La nissaga de metges Castells remuntava pel capbaix a finals del segle XVIII; amb el besavi Bernat (metge a Camarasa); que va ser seguit per l’avi Pere (metge a l’hospital de Tremp); i pel pare, Martí, que exerciria la medicina a Lleida ciutat. Martina Castells no tan sols seria la continuadora d’aquesta nissaga, sinó que seria la primera dona a exercir la medicina a la península Ibèrica. També, en el decurs de la seva efímera, però intensa carrera, contribuiria a divulgar la relació entre educació i higiene femenina, i felicitat individual. La doctora Castells sempre va defensar que la dona era la base del benestar social. Casada amb el doctor Antoni Constantí, comandant-metge, llavors destinat a l’Hospital Militar de Reus, Martina Castells va establir la seva consulta a la capital del Baix Camp, en aquell moment la segona ciutat de Catalunya. Des del primer moment, la seva consulta dedicada a la pediatria, sempre va comptar amb una important i reconeguda llista de pacients de la ciutat. Martina Castells va morir prematurament l’any 1884, als trenta-dos anys, quan feia escassament dos anys que exercia com a metgessa, i a causa, paradoxalment, de les complicacions del seu primer part i embaràs. No obstant això, Martina Castells, va representar una fita importantíssima, que, a la península Ibèrica, obriria definitivament l’exercici de la medicina a les dones.