Lola Anglada, la primera dona il·lustradora profesional de la història de Catalunya
Lola Anglada, nascuda a Barcelona l’any 1892, és el nom històric en majúscules del dibuix infantil català. Lola Anglada és considerada la darrera dels clàssics il·lustradors de l’escola catalana de principis del segle XX i, probablement, la primera dona que va poder viure professionalment de la seva activitat com a il·lustradora en algunes de les publicacions més importants del país, o en alguns dels projectes editorials més rellevants de l’època.
La vocació de Lola Anglada s’inicia de ben petita: segons els seus biògrafs, els seus pares, que viatjaven sovint per Europa, li portaven llibres de contes, que ella desfeia, il·lustrava i relligava de nou, creant nous arguments i personatges. Però la formació la va obtenir a la prestigiosa Escola de la Llotja de Barcelona, de la mà dels professors Antoni Utrillo i els germans Llaverias. El 1912, amb tan sols 20 anys, ja exposava la seva obra per primer cop a Barcelona.
Lola Anglada va ser una persona molt compromesa amb els grans projectes catalanistes de l’època: era la segona i tercera década del segle XX, i la Mancomunitat de Catalunya (la institució que havia de conduïr a la restauració de l’autogovern) invertia grans esforços en la creació i la divulgació cultural i artística i en la modernització del país. Lola Anglada seria un poducte d’aquella bufada de progres.
Lola Anglada va ser una artista polifacètica: a més de ser, probablement, la primera dona il·lustradora profesional de la història de Catalunya (i una de les primeres d’Europa), va ser també escriptora, autora teatral, decoradora, ceramista, escultora i figurinista. Però allà on va exelir va ser en la il·lustració: el seu dibuix està inspirat en el passat setcentista i vuitcentista catalans, que evoquen una época de llibertats perdudes, i que revel·len un fort sentiment catalanista.