El cas de les bruixes Terrassa, l’any 1619, no és l’únic episodi de caceres de bruixes a Catalunya, però si
que és el més paradigmàtic. En un paisatge d’odi col·lectiu fabricat a propòsit per les autoritats civils, es van detenir i empresonar dotze dones acusades de pràctiques malignes. Lliurades a la Inquisició, van ser brutalment torturades i, sorprenentment absoltes. Però, finalment, el consell municipal de Terrassa, fallaria executar les cinc que havien tornat al poble.
Les bruixes catalanes, com les de la resta d’Europa, eren conservadores d’una extraordinària cultura ancestral d’arrel matriarcal. Uns coneixements que abastaven disciplines que, en l’actualitat, se les anomena ginecologia, obstetrícia, pediatria, farmacologia o psicologia, però que la ideologia del poder de l’època no acceptava que fossin exercits per dones. Era la ideologia que imposava a la dona el rol exclusiu de màquina reproductora: creació de força motriu.
Temudes i apreciades a parts iguals, van ser objecte de marginació i a partir de les grans crisis medievals, de difamació, de persecució i d’extermini. Catalunya va ser el primer país d’Europa que va tipificar la bruixeria com una activitat delictiva. Era el 1421. I després de dos segles de persecucions s’assolia el punt culminant amb l’execució de Margarida Tafanera, Joana de Toy, Micaela Casanovas, Eulàlia Totxa i Guillermina Font. Era el 27 d’octubre de 1619.
Les cinc bruixes de Terrassa van ser executades per la seva condició de dones i de sàvies. Fins i tot contra el dictamen de la Inquisició. Margarida, Joana, Micaela, Eulàlia i Guillermina venien d’una llarga marginació, promoguda per les elits locals, que les havia expulsat del sistema. Dones soles -vídues o solteres-, assenyalades, humiliades, empobrides i perseguides per la seva rebel·lia contra el poder, i que s’havien vist obligades a prostituir-se per a sobreviure.
El cas de Terrassa va representar un abans i un després. La brutalitat d’aquelles execucions i la impunitat amb la que es van perpetrar; va obligar a reformar les ordinacions contra la bruixeria. Després de Terrassa, a Catalunya ja no es produiria cap altra execució massiva. Però la persecució de la bruixeria, la pràctica d’activitats que, en l’actualitat, estan perfectament reglamentades, continuaria, de forma velada i durant segles, després de la mort de les cinc bruixes de Terrassa.