📁 Veure tots Fem Història
La crisi de Cuba
Quan va esclatar la crisi de Cuba (1868), a la colònia hi havia 400.000 esclaus, una quarta part de la població de l’illa. L’estat espanyol (corona i oligarquies econòmiques), només tenien al cap l’extracció indefinida i sempre en benefici propi, dels recursos de la colònia.
Les demandes que van formular les classes intel·lectuals cubanes, per a posar remei a les desigualtats no van ser mai ateses. L’any 1886 l’estat espanyol, promulgaria l’abolició definitiva de l’esclavitud, 21 anys després dels Estats Units i com a darrer país occidental en fer-ho. Amb la col·laboració de la premsa, van desplegar una intensa campanya d’inflamat patriotisme espanyol contra l’independentisme cubà.
Finalment, les classes intel·lectuals cubanes, convertides en la classe política de la majoria de la societat cubana, veurien en la independència la única solució. I liderarien tres guerres que, després de tres dècades de l’inici del conflicte, culminarien amb la independència de Cuba.
