Els Amics de les Arts – L’hivern (acords i lletra)

D A G G x2 D________________A_________ ____Jo mai hagués dit que en una ____G________________D cabana es podia ser tan feliç. _________A___________G__ El sol al matí, l’olor de la fusta… ____________________________D Allà amb la mandra no es pot competir. _______________A_______________G_ Semblava que el temps no se’n recordava _________________________D que ens havíem perdut allà al mig. ____________A______________G El món es podria haver quedar així. Bm________________A≥Bm Mai he vist res tan clar._ __________A_____________G Recordo la nit, és com si fos ara: ________________________A una finestra es va posar a vibrar. __________F#m____________G A fora un soroll que se’ns acostava. ________________________Bm Què serà? Què serà? Què serà? _________A___________G___________________A I dins la fosca tot d’una, prop del tronc d’un vell pi, ______________F#m__________G_______________ una columna de llum s’enfilava. Van callar tots els grills. G____________________ “Em vénen a buscar”, va dir. _____________________F#m≥G La llum la va envoltar. G_______________________________ Un peu desenganxant-se enmig del bosc. ___________________F#m≥G Mai he vist res tan clar. G_________________________Bm Un cos que s’enlairava a contrallum, _________________________Gm a poc a poc fins a tornar-se un punt. _____________D__G__________C_________ I quan es va apagar, aquella nit el cel era (gran)… __D__________________A_____________ El cel era gran, molt més gran que cap altre. __G___________________D_A El cel era gran, molt més gran. __D__________________A_____________ El cel era gran, molt més gran que cap altre. __G___________________D_A El cel era gran, molt més gran. _____Am__________________B No et pots imaginar com d’estrany _____________________Em ha estat aquí matí trobar-la. ____________________F# En un parc gronxava un nen. ___Am__________________B Hagués reconegut aquell posat _______________________Em a deu mil anys llum de distància, _____________________D__________A___ F#m≥G i el seu gest de quan es posa bé els cabells. G_________________ I m’hi he anat acostant, ____________________F#m≥G reconstruint l’instant G___________________________ que el cel la va xuclar univers enllà. _____________________F#m≥G Mai he vist res tan clar. G____________________Bm Tenia mil preguntes al cervell _________________________Gm fotent-se d’hòsties per sortir primer. _____________D__G______________C__________ Quan ella s’ha girat només li he dit: “L’hivern va ser (llarg). __D_______________________A____________ L’hivern va ser llarg, molt més llarg que cap altre. __G______________________D_A L’hivern va ser llarg, molt més llarg.” __D_______________________A____________ L’hivern va ser llarg, molt més llarg que cap altre. __G______________________D_A L’hivern va ser llarg, molt més llarg.” —repeteix última tornada— G__________________ Mai he vist res tan clar. ———————————————- Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure – Els Amics de les Arts