Elisenda Paluzie: ‘Les accions del Tsunami no fan ni pessigolles a l’estat’ -Laura Borrás als Lleons

Elisenda Paluzie: ‘Les accions del Tsunami no fan ni pessigolles a l’estat’ La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, reelegida fa poc, participa en el ‘Debat en confinament’ de VilaWeb i respon a les preguntes dels subscriptors https://www.vilaweb.cat/noticies/les-preguntes-correctes-sobre-el-cas-de-laura-borras/ Indfecencia d’Esquertra i La Cup, una vegada més. Politica catalana Claude Lévi-Strauss, aquell gegant intel·lectual que, quan no era fàcil, ens va ensenyar que ser diferent no equival a ser inferior, deia sempre que la cosa important a la vida no és encertar les respostes sinó encertar les preguntes. Fer les preguntes correctes en cada moment. Ahir al congrés espanyol es va votar la sol·licitud del Tribunal Suprem de jutjar la diputada de Junts per Catalunya Laura Borràs, acusada d’irregularitats administratives en l’època que dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. Com era de preveure, tot el bloc nacionalista espanyol, de Vox al PSOE, va votar a favor que fos processada i Junts per Catalunya es va quedar sola votant-hi en contra, amb el suport del PNB i prou. La resta del bloc independentista, Esquerra Republicana, la CUP i Bildu, a més de Compromís, van decidir d’abandonar la sala per a no votar, un gest estrany, poc usual. Aquest gest ha motivat una reacció d’incomprensió i en molts casos de rebuig que clarament ha superat els límits ideològics o electorals de Junts per Catalunya. Fa la sensació que l’intent d’instrumentalitzar electoralment l’afer se’ls ha girat en contra, a Esquerra i la CUP. Crec que, sobretot, perquè es fa molt difícil d’entendre el confús argumentari que han volgut desplegar com a explicació del seu capteniment. Report diari sobre el coronavirus Cada dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d’interès. Primer han enarborat la bandera del combat contra la corrupció per a justificar que no podien oposar-se al processament. Amb això insinuaven, encara que amb molta cura de no dir-ho, que Borràs havia comès unes irregularitats que podrien ser considerades corrupció. Però aquesta és una posició que no és consistent amb el gest d’abandonar l’hemicicle. Si ERC i la CUP creuen de veritat, i malgrat tot allò que s’ha explicat, que Laura Borràs és una corrupta, aleshores haurien hagut de votar a favor del processament, no anar-se’n. Anar-se’n és desentendre-se’n, desentendre’s d’un possible cas de corrupció. I com pots presentar-te com a campió de la lluita contra la corrupció, vuitanta anys no-sé-què i després no anar a totes contra la corrupció, sinó seleccionar quina posició prens d’acord amb l’interès polític del moment? No és gens coherent això. Després ERC i CUP han dit, per justificar el gest, que el seu vot no era determinant, un argument irrisori i profundament antipolític. Preocupantment antipolític. Perquè a Madrid, gairebé mai, qualsevol altre vot que no siga el del PSOE i del PP no és determinant. I què hauríem d’entendre si acceptem aquest argument? Ens diuen que quan el vot no és determinant es pot renunciar a la política, es pot no participar en l’acció política, anar-se’n de l’hemicicle i deixar, doncs, sense representació els qui t’han votat? Una variant d’aquest argument ha inclòs el pacte de Junts per Catalunya amb el PSC a la Diputació de Barcelona, indicant que JxCat en realitat no hauria de demanar el vot negatiu a ERC i a la CUP sinó als seus socis socialistes de la diputació. Però la lògica de l’argument torna a ser estranya. Seria molt raonable –i tant com ho seria!– que Junts per Catalunya reclamàs al PSC el vot en contra del suplicatori i estic absolutament d’acord que allò que va passar ahir hauria de menar al trencament de l’infame pacte a la Diputació de Barcelona. Però per quin motiu això hauria de justificar l’abandonament de l’hemicicle d’ERC o la CUP? Quina relació té l’una cosa amb l’altra? Que aquests dos partits no tenen autonomia ni pensament propi? I encara més: aquest argument ens suscita el dubte sobre què hauria passat si el PSC hagués votat que no. Llavors ells haurien votat que no? O se n’haurien anat igualment? I, en qualsevol cas, com pots intentar de justificar la teua posició basant-te en allò que farà un tercer?