El rifle de càrregues

Dues partides amb la nova arma introduïda aquesta temporada.

El «rifle de cargas» és un fusell franctirador d’energia que han introduït a l’Apex Legends la tercera temporada, sense caiguda de tret i que els que hi jugueu ja us n’haureu adonat ja de la popularitat que ha assolit, o bé perquè us encanta torrar-li els collons a la penya o perquè ja esteu fregits de rebre’n els efectes. Poques partides hi ha en la que no aparegui, ja sigui sentint-ne el seu característic so d’hora lluny o bé et trobant-te algun malparit que després de buidar el carregador de la seva arma principal de repetició treu el rifle de càrregues com si fos un substitut d’escopeta just als teus morros obligant-te a fer el saltimbanqui.

 El rifle és bo, és clar, no fotem, doncs la capacitat de destrucció en dues fases, primer en la d’apuntat – amb dany mínim – seguit de la «descàrrega» final és com una bufetada amb la mà oberta. La part dolenta que li veig ja l’he dita: no és pot dir que sigui una arma discreta. El so i el raig es veuen i senten d’hora lluny, creuant mig mapa, de forma que o bé us indica on està el merder si en sou espectadors o bé esteu cridant-li a la penya «Eii, que som aquí!» si en sou els que l’utilitzeu. Sovint, quan t’encerten amb un rifle de franctirador a distància i no t’arriben a pelar, pots estar-te uns bons segons abans de descobrir exactament d’on ha vingut, i gairebé sempre t’hauràs de curar primer i tornar-te a exposar de seguida per discernir la trajectòria de projectil i així saber la posició del tirador. Amb el rifle de càrregues és més fàcil saber-ho a no ser que t’enganxi per l’esquena el tret, tan si n’ets objectiu com el que l’usa.

En la primera partida hi ha una mostra del que és en si mateix el rifle de càrregues corrent que podeu trobar tot just aterrar i on no hi ha massa temps a triar les armes que més t’agraden. A la segona hi trobo un rifle de càrregues llegendari. La diferència entre tots dos, ja ho veureu, és la mira llegendària que ve de sèrie en el llegendari.

A la segona partida caiem al tren. Ja sabeu que el tren aquesta tercera temporada és el que ja era la nau a la primera i la segona: un punt de «loot» cobejadíssim que gairebé sempre acaba degenerant en una batussa a base de puntades de peu i cops de puny entre tres, quatre o més equips que hi baixen per quedar-se amb l’equip que transporta i fer-se’n amo o bé per pillar el que es pugui i sortir cuita-corrents. Hi solen haver-hi gairebé sempre dues o tres cuirasses porpres, algunes motxilles grans, kits Fènix i una o dues armes llegendàries entre alguna altra de normal. És un risc anar-hi, clar, però si en surts viu pot marcar la diferència, tan en capacitat ofensiva com defensiva.

És al tren on n’arreplego un, de «Rifle de cargas» llegendari, que conservaré fins al final sense que m’atreveixi a desfer-me’n. És el primer cop que la faré servir tanta estona aquesta arma. Personalment cada vegada m’agrada més el G7 Scout per la seva cadència i versatilitat a totes les distàncies.

La segona és una altra partida en que quedem dos al darrer tram, un Pathfinder i una Lifeline. I ens en sortim.

Related Posts

Leave a Reply

Your email address will not be published.