La nit de Sant Joan, la més curta de l’any, anuncia l’entrada a l’estiu i celebra el solstici. Com totes les celebracions i rituals del calendari els podem viure superficialment o amb consciència del seu significat. Poden ser, si ho aprofitem, una parada al camí per revisar-nos i un acompanyament al trànsit que anuncien.
Com arribo a l’estiu després d’aquest curs tan poc convencional? Com encaro l’època d’estiu i de vacances? Hi ha qui compta els dies perquè comenci i hi ha qui tremola només de pensar-hi.
Per Sant Joan el foc és protagonista, l’element de la renovació i la transmutació. Se solia fer una foguera amb els mobles vells i, si ho pensem en un sentit profund, és una forma de deixar anar les coses velles que ja no serveixen i deixar que el foc les cremi i les elevi per deixar espai al que hagi de venir. Amb una mirada nova i neta. Què tal si aquesta nit cremes allò que ja no vols, físicament i simbòlicament? Una idea per si et serveix: deixar anar les idees preconcebudes sobre l’estiu i el que n’has de treure, per escoltar què necessites i trobar alguna manera creativa de cuidar-ho.
Aquesta meditació és una proposta d’exercici de la setmana 8 de la Guia pràctica per trobar la pau en un món frenètic que trobaràs gratuïtament al meu Youtube i al web rosertordera.cat