Cançoner català capítol 2 – Podré tornar enrere -Sopa de cabra

Els gironins Sopa de cabra van arribar a ser en els seus 16 anys d’existència uns dels principals grups de rock català.
El seu curiós nom va ser inspirat per un disc dels Rolling Stones que es deia Goats head soup.
Un altre fet curiós va ser que l’embrió dels Sopa va ser un grup anomenat Copacavana compost per companys d’institut, alguns dels quals acabarien formant anys més tard els Sopa de cabra. Fins i tot algunes de les cançons dels Sopa van ser compostes en realitat pels Copacabana. En quant al cantant Gerard Quintana, no havia format part dels Copacavana però sí coneixia algun dels seus companys de l’època de l’institut.
Els Sopa de cabra tenen l’honor d’haver sigut capaços de col.locar una de les seves cançons en la llista de Los 40 principales, fet bastant inusual per algú que cantés en català.
En quant a la cançó que podem escoltar en el video, Podré tornar enrere, venia inclosa en el tercer àlbum que va publicar el grup, Ben endins. Era l’any 1991.
Amb el temps es va convertir en una de les cançons més conegudes d’aquest conjunt. Té una lletra suggerent oberta a interpretacions i que desprèn la idea de la decepció, lletra que com veiem en el video, els seus seguidors se la saben de memòria.
“Rius de gent malferida corren sols escopint el seu fracàs
ja vençuts, esperaran com sempre han fet, l’aventura d’una nit
mentre ploren de ràbia i per amor a un nom inexistent
mentre riuen dins núvols passatgers cada dia més distants.
Corren sols, seguint pistes per trobar el refugi de l’acció,
un amic que no estigui massa vist, o una ofrena de la carn
que a vegades, quan s’apaga el primer foc, pot fer encara més mal
i així acaben, quan ja tot ha passat, cremats per la veritat i cridant.
Podré tornar enrere quan estigui massa lluny.
Podré tornar enrere quan sigui massa tard.
Són germans d’un camí que no ha tingut mai sortida ni final,
saben bé que el futur és la foscor i que el negre és el color
d’una bandera, bruta i plena de sang, que els hi han posat a les mans
però no es rendeixen, somien il·lusions fent himnes de cançons i criden.
Podré tornar enrere quan estigui massa lluny.
Podré tornar enrere quan sigui massa tard”.

Related Posts