A Portbou vaig trobar una cala solitària, petita, on curiosament no hi havia ningú…
La mar, molt encalmada per ser la Costa Brava, em convidava a aturar-me, i les onades a tocar els Bols Tibetans al seu ritme, acompanyant-les amb el seu vaivé continu i infinit…
Sons de mar, sons d’onades, sons del vent… sons de Bols Tibetans