Arnau de Vilanova, pare de la farmàcia científica moderna

Després d’una llarga etapa durant la qual la historiografia espanyola fèia Arnau de Vilanova originari de la localitat aragonesa de Villanueva de Jiloca, finalment la investigació moderna ha conclòs que, amb quasi total seguretat, va néixer a València cap-i-casal l’any 1350.
En el decurs de la seva llarga carrera es va convertir en el metge més prestigiós d’Europa, que equival a dir, del món conegut.
Va ser el metge de capçalera del comte-rei Jaume II i del pontífex Bonifaci VIII, i va tenir un paper molt destacat en les seves respectives cancelleries, aconsellant-los sobre temes de salut personal, familiar i pública. També va passar mitja vida viatjant a diverses corts europees i tractant diversos sobirans que reclamaven els seus serveis.
Això el va convertir, de manera involuntària, en un diplomàtic.
En una d’aquestes missions va representar Jaume II davant Felip IV de França, en la negociació de l’estatus especial de la Val d’Aran. Però l’aportació més gran que va fer Arnau de Vilanova al món de la ciència va ser la recuperació dels coneixements mèdics de les civilitzacions antigues (romana i grega), que en aquella època dormien en l’oblit més absolut; i la reunió dels coneixements del cos humà i els de certs elements químics que tenien propietats terapèutiques.
Arnau de Vilanova va ser calumniat per les elits mèdiques de l’època i acusat de ser un simple alquimista -un mag dels que pretenien transformar la palla en or-. Però, en canvi, la seva aportació a la ciència revela que va ser el precedent més remot de la farmàcia científica moderna, associada a la investigació, el diagnòstic i la prescripció mèdica.
Arnau de Vilanova, va morir als 70 anys en un misteriós naufragi a alta mar.

Related Posts

Leave a Reply

Your email address will not be published.