Adela Simón va professionalitzar la infermeria catalana

Adela Simón i Pera, nascuda a Barcelona l’any 1919, és el nom en majúscules de la infermeria catalana. Rebutjada pel règim franquista, es va veure obligada a emigrar a Anglaterra, on el seu talent innegable hi sumaria una formació moderna que, posteriorment, quan va retornar a Catalunya, revolucionaria l’enfermeria catalana i peninsular. La història d’Adela Simón és la reunió de la vocació, el talent i una extraordinària capacitat d’organització. Formada inicialment a Barcelona durant el conflicte civil de 1936 a 1939, després de l’ocupació franquista de Catalunya, es va veure forçada a emigrar a Anglaterra, va completar la seva formació i va treballar a l’Escola Professional Nightingale, a l’Hospital de Saint Thomas, a Londres. Hi va ser entre 1940 i 1966. Les seves extraordinàries dots van cridar l’atenció de la nova fornada de metges catalans que progressivament rellevaven els metges de la posguerra. Seria llavors quan va ser cridada per a reorganitzar i modernitzar el departament d’infermeria dels hospitals de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Adela Simón va importar a Barcelona les idees de la pionera Florence Nightingale, icona mundial de l’infermeria. Segons un estudi de la catedràtica Roser Valls: “Fins aleshores hi havia un model de beneficiència, i les que tenien cura dels malalts eren monges, que moltes vegades no tenien una formació professional. Va dotar totes les sales d’infermeres titulades i només van quedar encarregades dels malalts les religioses amb titulació”. Adela Simón va professionalitzar la infermeria catalana i, des de Barcelona, va contribuir poderosament a la modernització de la sanitat peninsular.