1 minut amb Ruth Troyano

Entrevista a la periodista Ruth Troyano, autora de ‘Retrats de vi’ que parla sobre els enòlegs catalans
Per què els enòlegs?

Fer vi són moltes mans, però també hi ha una persona que acaba dirigint la orquestra. El que he trobat és que són persones amb una habilitat comunicativa molt gran, que tots es reivindiquen primer com a pagesos.

Ah, sí?

Cap d’ells és l’enòleg amb bata que fa 10 o 15 anys teníem estereotipat. Trepitgen la vinya perquè la volen entendre i comprendre des dels inicis. A més són molt bons comunicadors, amb habilitats i competències lingüístiques.

Com són els llibres?

No són tècnics, en cap cas. Són llibres escrits des d’una visió més poètica, social, humana, paisatgística, que el que volen és transmetre sensacions, les que fa l’enòleg quan fa el vi i també se’l beu.
Després d’escriure aquests llibres, què ha descobert?

Que són la generació millor formada d’enòlegs d’aquest país. És gent que s’ha format a la nostra universitat, a Catalunya, que han viatjat fora, que han après d’avis i de pares, i que ara estan fent vins amb una llibertat absoluta.

I que tot va començar a la Universitat? Aquests llibres formen part de les Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili.  

La ciència i la tècnica que dóna la Universitat, aquest abric, els ha servit per agafar cos, múscul, igual que els viatges. Però ara són molt lliures a l’hora de crear i de fer vins.

Com treballen?

Ho fan molt des de l’experimentació, des de la intuïció,… Sovint salten pors i barreres que la mateixa universitat, amb els protocols sobre com fer vi els havia posat. I això és fascinant i increïble.

Què han aportat?

Una diversitat, una eclosió de vins molt diversa, de nord a sud del país, de la la muntanya fins el mar. Penso que a l’enòleg se l’ha d’escoltar molt més.

Què diuen quan veuen el llibre publicat?

Tot això ho he dit jo? Doncs, sí. Ets tu en primera persona. He intentat reproduir-los al màxim. I a vegades potser no s’escolten prou, perquè tenen el dia a dia està tant ple de coses que no s’adonen de tot allò que absorbeixen…

Per què és una veu que s’ha d’escoltar?

Com s’ha d’escoltar la veu del sommelier, no? Que és qui després trasllada aquest vi del celler a la taula, l’acompanya i el posa en valor. S’ha d’escoltar els enòlegs perquè estic convençuda que tenen un vincle indestructible amb la terra.

Són pagesos que fan vins?

Els vuit que he fet estan en contacte permanent amb la terra, per bé que tinguin equips de viticultura mai renuncien a un dia de poda, no renuncien mai a participar a la verema, i això el que fa és imprimir un caràcter molt especial en els vins.  
 
Darrera d’un vi hi ha una persona, amb una manera de sentir, d’interpretar un tros de terra. A més és la persona que cultiva el paisatge, que el manté, que el preserva.

El pagès que guarda el paisatge.

El nostre país vitivinícola no seria res si no hi haguessin hagut pagesos que haguessin cultivat costers impossibles, vinyes extenses, àmplies, varietats molt difícils de treballar. Per tant, els ho hem de reconèixer.

Related Posts

Leave a Reply

Your email address will not be published.